És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal. El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum (s V). A l’edat mitjana, sobretot al s IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis. Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard. A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó. Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un martirologi (manuscrit del fons Capdevila, de vers l’any 1000). El cardenal Cesare Baronio fou l’encarregat de compondre i editar (1586) el Martyrologium Romanum. Hom treballa actualment en la seva refosa total.
m
Cristianisme