Situació i presentació
Dit també Martorelles de Baix en oposició al de Dalt o Santa Maria de Martorelles, limita amb els termes de Santa Maria de Martorelles (SE), Sant Fost de Campsentelles (SW), Mollet del Vallès (NW), Montornès del Vallès (NE) i Montmeló (N).
Martorelles s’emplaça a la vall baixa de la riera de les Canals, i és en part accidentat pels darrers contraforts interiors de la Serralada Litoral, excepte la part propera al riu, de terres planes, antigament conreades i ara ocupades per la indústria. El curs del Besòs fa de límit amb el municipi de Mollet del Vallès, a ponent. A llevant, el límit municipal amb Santa Maria de Martorelles passa prop de Ca n'Antic i pel turó de Rifà (165 m), que és fita també amb Sant Fost de Campsentelles (SW). El punt més elevat del terme és el turó de la Covarola (256 m d’altitud), al límit amb Montornès (NE), i una altra elevació és el turó de la Llicorella (202 m) (nom que fa referència al material, ja que contrasta amb la composició granítica de la major part de la Serralada Litoral), sobre el torrent de la Llicorella.
El terme comprèn la vila de Martorelles, cap de municipi, i les urbanitzacions de Can Puig i la Muntanyeta. És travessat per una carretera local procedent de Santa Coloma de Gramenet en direcció a Cardedeu, que passa pel mig del nucli urbà, mentre que una altra carretera, transversal a aquesta, comunica Martorelles pel coll de Montalegre amb Tiana i els pobles del Maresme, per una banda, i amb Mollet (per on corre l’autopista C-33, paral·lela al riu), per l’altra. Una altra carretera local comunica el nucli amb el poble de Santa Maria de Martorelles.
La població de Martorelles es formà com a nucli dependent del lloc i parròquia de Martorelles (avui Santa Maria de Martorelles), a mig camí del qual es formà, també, el barri de Martorelles del Mig, o simplement el Mig, actualment del municipi de Martorelles. Ja de ben antic, però, ensems que és documentada la vila i terme de Martorelles superior, s’esmenta la vila de Martorelles subterior (992) o Martorelles (de Baix).
La població i l'economia
El 1900 la població de Martorelles (martorellencs) era de 830 h i el 1920 de 1.087, quan encara no s’havia segregat l’actual municipi de Santa Maria de Martorelles, fet que s’esdevingué l’any 1927. Quan aquesta separació ja era un fet, el 1930, Martorelles de Baix tenia 1.089 h. Entre el 1950 i el 1975 la població passà de 1.162 h a 3.928 h, és a dir, es triplicà. El cens de 1981 consignà a Martorelles 4.336 h, i el de 1991, 4.888. La població restà sense grans canvis durant tota la dècada posterior, car el cens de l’any 2001 registrà 4.942 habitants, i així es confirmà una clara tendència a l’estancament (el 2005 hi havia 4.903 h) que contrasta amb l’evolució demogràfica de la resta de la comarca.
L’economia del terme, tradicionalment agrícola, es caracteritza per un abandonament gairebé total de les activitats del camp (tan sols resten unes poques hectàrees de vinya i alguna explotació avícola) i ha esdevingut bàsicament industrial. El 2001, el sector industrial encara es mantenia sensiblement per sobre dels serveis en volum d’ocupats, contrastant amb la tendència a la terciarització que experimentaven la gran majoria de municipis vallencs, àdhuc els més industrials. Les indústries més importants pertanyen als rams metal·lúrgic i de l’electrònica (accessoris per a automòbil, electrodomèstics, motocicletes), i també del sector farmacèutic i químic. El polígon industrial de Martorelles és situat prop del Besòs, davant el nucli industrial de Mollet, amb el qual es comunica per dos ponts sobre el riu, un dels quals enllaça amb la carretera C-17. Martorelles celebra mercat setmanal el dissabte.
L’antic molí de Lloberes, vora un dels petits afluents del Besòs, és abandonat, com la bòbila d’en Molist, que era emplaçada vora el barri del Mig.
Martorelles disposa d’un centre d’assistència primària (CAP) per satisfer les necessitats sanitàries de la població. Pel que fa a altres serveis bàsics, com l’educació, depèn de nuclis propers, principalment Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès. Modernament, el terme ha esdevingut un nucli important d’estiueig, amb la construcció d’urbanitzacions, sobretot al sector muntanyós.
La vila de Martorelles
La vila de Martorelles (4.938 h agl [2006]; 98 m alt.), emplaçada a la part més planera de l’antic terme parroquial, a 98 m d’altitud, prop del llit del Besòs i vora la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès, esdevingué a l’edat moderna i contemporània més important que el nucli sobirà i prengué la capitalitat del municipi de Martorelles. El 1927, però, el sector de Santa Maria de Martorelles se segregà com a terme independent.
L’església parroquial de Martorelles (que ho és des del 1976) és dedicada a sant Joaquim. La seva demarcació parroquial coincideix amb els límits del municipi. El temple és obra de l’arquitecte Marià Romaní, segons projecte del 1959; construït amb maó vist, té planta basilical de tres naus capçades per un absis de planta quadrada. Es cobreix amb teulat a dos vessants i, adossat a la façana principal, es dreça un campanar de planta quadrada. L’entitat cultural més longeva del terme és l’Escola Orfeònica, que data del 1907.
Les festes locals més importants són Sant Jordi, el 23 d’abril, i la festa major, que se celebra el segon diumenge de setembre.