Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit. És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah. Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys. Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí (1996). Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans. El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a Cisjordània, fou detingut a Ramalla per l’exèrcit israelià, jutjat i condemnat per l’assassinat de civils i soldats israelians. Refusà presentar defensa als càrrecs, mantenint que el judici era il·legal i il·legítim. Des de la presó és una figura influent entre les diverses faccions palestines, i importants figures tant palestines, com israelianes i internacionals han demanat que sigui alliberat, també durant les negociacions sobre l’intercanvi de presoners palestins pel soldat israelià capturat per Hamàs, Gilad Shalit.