El 1967 es llicencià a la National University of Ireland. Establerta a Catalunya des del 1968, el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Tres anys més tard s’hi doctorà en l’especialitat d’història moderna. Del 1991 al 2018 fou catedràtica d’història contemporània a la UB, i posteriorment n’ha estat nomenada catedràtica emèrita.
Especialitzada en història de les dones, introduí aquesta matèria d’estudi a Catalunya i a l’Estat espanyol i n’és autora de diversos treballs: Mujeres libres: España 1936-1939 (1975), reeditat diverses vegades i traduït al francès, l’alemany i l’italià, Més enllà del silenci. Les dones a la història de Catalunya (1988), Defying Male Civilization: Women in the Spanish Civil War (1995), Gènere, identitat urbana i participació ciutadana (2000), Dones en transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició (2007), Un siglo de trabajo femenino en Cataluña, 1900-2000 (2010) i Feminidades y masculinidades. Arquetipos y prácticas de género (2014), entre d’altres. Ha editat, coordinat i col·laborat en nombrosos estudis col·lectius. El 1982 fundà el Centre d’Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona, que dirigí fins el 1991.
Ha estat també fundadora i presidenta (1991-97) de l’Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (1991-97) i fundadora (1994) d’Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, que també codirigeix. Ha rebut els premis Emilia Pardo Bazán (1984), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995), la Medalla al treball President Macià (2008), la Medalla i la Placa Narcís Monturiol (2018), i els doctorats honoris causa per les universitats de Granada (2010) i Rovira i Virgili (2018). El 2017 donà el seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona.