mascarat
| mascarada

f
m
adj
Lingüística i sociolingüística
Història

Traïdor.

Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI. Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat.