De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret. Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats (conservatives: temperatura, salinitat; no conservatives: concentració d’oxigen, de CO2, etc) a través dels intercanvis amb l’atmosfera. Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua. En les aigües allunyades de la superfície, les propietats no conservatives varien per l’activitat dels organismes (per exemple, la respiració) i en general pels diferents processos fisicoquímics, que transformen i dissolen les partícules de materials que hi arriben per sedimentació des de les capes superficials. En els diagrames T-S, les masses d’aigua també es poden interpretar com a producte de la barreja de dues o tres aigües tipus (representades per un sol punt en un diagrama T-S).
f
Geografia