Massalfassar

Massalfassar L’església parroquial de Sant Llorenç

© Fototeca.cat

Municipi de l’Horta del Nord, que ocupa una petita extensió del pla al·luvial allargat d’E a W des de la mar.

El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada; un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani (amb la marjal d’Albuixec), a tocar de l’autopista de Barcelona. A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar (60 ha). A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries (plàstics, paviments). És dels pocs municipis de l’Horta que no ha estat afectat pel creixement urbà de València. Tanmateix, la població activa ha evolucionat cap a la indústria i els serveis. El poble (1 686 h agl [2006], massalfassins ; 12 m alt.) té estació (amb Albuixec) del ferrocarril de Barcelona a València i, a l’E, de l’antic ferrocarril d’Aragó, molts anys fora de servei i d’utilització imminent. L’església parroquial de Sant Llorenç, que havia depès de la de Massamagrell, és de la fi del s. XVII. Té l’origen en una antiga alqueria islàmica. El municipi comprèn també l’alqueria de Pallers.