Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi. La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment. Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies. El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di Studi Etrusci ed Italici, entitat que edita aquesta publicació. La seva Etruscologia (1942) ha esdevingut un clàssic en la matèria.