És un extens massís antic d’un relleu molt compacte. Fragment del plegament hercinià, format per materials cristal·lins (granit, gneis i esquists), fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W. Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia. Els cims ( puèis
) més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud màxima (1.886 m), i Plom del Cantal (1.858 m).
En conjunt, presenta l’aspecte d’un altiplà entallat per nombrosos rius, que hi han obert profundes gorges, i ofereix, juntament amb la seva complexa història geològica, una gran varietat de paisatges. Tot l’W del massís és format per superfícies monòtones, lleugerament inclinades vers les planes sedimentàries veïnes, que presenten formes tabulars cristal·lines i que corresponen a l’antic peneplà hercinià. Al S, grans capes de calcàries secundàries cobreixen l’antic sòcol hercinià i han donat lloc a un seguit d’altiplans de superfícies seques i pedregoses, tallats per les valls dels rius, que hi formen profundes gorges, com les del Tarn, on abunden els fenòmens càrstics; és la regió de les Causses. Al centre i a l’E sovintegen les depressions estretes i les planes d’enfonsament; les primeres tenen un paper molt important en les vies de comunicació i per llur riquesa hullera (Cruesa i Saint-Étienne). El clima és molt variat, ja que el determinen l’altitud i les influències de la Mediterrània i de l’Atlàntic.
Aquesta regió, aïllada dels grans eixos de circulació, experimenta un èxode rural intens, sobretot a les zones més aïllades. L’agricultura ha trobat un cert equilibri, en algunes àrees, gràcies a l’especialització de la ramaderia (Rocafòrt i Cantal). La indústria (metal·lúrgica i química) va lligada a l’explotació del carbó, i es concentra a les regions de Saint-Étienne i Cruesa; també a l’E s’han establert una sèrie de petites viles tèxtils, dins l’àrea de Lió. El Massís Central és un centre d’atracció turística, ric en estacions termals.