Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII. És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal, o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte. Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats. En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de maó o pedra calcària basta recoberta de pedra calcària fina fins a la V i de pedra en la V i VI— hi havia originalment només una cambra de les ofrenes o capella. A partir de la dinastia IV, hom hi obrí una nova sala, anomenada serdab, on era dipositada l’estàtua del difunt. Durant les dinasties V i VI augmentà considerablement el nombre de cambres (hi ha mastabes, com la de Mereruka, que en té 32). La seva decoració, en relleu pintat i molt important des del punt de vista artístic, històric i de la vida quotidiana, no començà fins a la dinastia IV i s’estengué després progressivament des de la capella a les restants cambres de la superestructura. Bé que les mastabes principals radiquen al Baix Egipte o Delta (Gizeh, Ṣaqqāra, Maydūm, Dahšūr, etc.), a l’Alt Egipte, la terra per excel·lència de l’hipogeu, n'hi ha també algunes (Dandara, Edfu, etc.). Destaquen especialment les de Ti i Ptaḥḥetep de la dinastia V, que contenen obres mestres de l’art del relleu, i les de Kagemni i Mereruka (960 m2 de superfície), de la dinastia VI, totes elles a Sakkara.
f
Història
Arquitectura
Cambra de la mastaba de Mereruka, a Sakkara
Antic tipus de tomba egípcia.