matabele

f

m

Etnologia

Individu d’un poble zulú de llengua bantú que descendeix del grup, que, vers l’any 1820, s’instal·là entre els rius Limpopo i Zambezi (Rhodèsia) i absorbí la població autòctona.

Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele. Els britànics, que s’havien fet aliats (1887) dels matabeles quan els alemanys s’instal·laren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren (1893), després d’una guerra de quatre anys.