La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori. Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció. Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca. En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en no assolir la temperatura suficient per a la combustió de l’hidrogen en el seu nucli, no brillen prou per a poder ésser detectades directament. Una segona possibilitat és que la matèria fosca estigui formada per forats negres supermassius, que podrien trobar-se al centre de moltes galàxies. En aquests dos casos es tractaria de matèria fosca bariònica, és a dir, composta de protons i neutrons, igual que la matèria ordinària. La tercera possibilitat és que la matèria fosca sigui una forma de matèria diferent de la que coneixem, constituïda per partícules elementals desconegudes i no bariòniques que s’haurien format poc després del big-bang.
f
Astronomia