Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia; per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestel·lars espargint part dels seus materials a mesura que evolucionen; d’altra banda l’aproximació observada en alguns casos de dues galàxies d’un mateix cúmul, dóna lloc a l’aparició d’unes enormes forces d’atracció que els arrenquen grans quantitats de matèria gasosa i polsosa, que, en separar-se les galàxies, es dispersa per l’espai que les separa. Les proves d’observació que hom té actualment corresponen en tots els casos a volums de l’espai ocupats per grups de galàxies o bé per cúmuls de nombroses galàxies. Consisteixen principalment en l’observació de l’enfosquiment de la llum provinent de les galàxies situades prop del centre del cúmul, i també la detecció de raigs X emesos per un gas calent dintre del cúmul de galàxies que no sembla associat a cap en particular. Nogensmenys la informació proporcionada per totes aquestes observacions no és encara concloent per a avançar cap hipòtesi precisa respecte a la natura i estructura de la matèria intergalàctica, però hom pensa que la seva composició ha d’ésser semblant a la composició mitjana de l’Univers, i per tant deu ésser constituïda principalment per hidrogen.
f
Astronomia