En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la radiació lumínica. Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color. Les primeres aplicacions comercials de materials fotocròmics han estat en les lents òptiques, que canvien de color en funció de la llum que reben i actuen com a protectors solars. Els materials fotocròmics tenen aplicació en el camp tèxtil en la confecció de teixits protectors o bé amb memòria de forma. Algunes proteïnes, com ara la bacteriorodopsina, present a la membrana plasmàtica dels halobacteris, es comporten de manera natural com a material fotocròmic a escala molecular, converteixen una radiació en un senyal lumínic, i tenen un gran ventall d’aplicacions, que pot anar des de la fabricació de monitors d’alta definició fins a formar la base de xips biològics (o bioxips). Els materials fotocròmics constitueixen una de les famílies dels considerats materials intel·ligents.
m
Química