Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials (físiques, biològiques, etc), i sovint pot identificar-se amb el naturalisme; l’anomenat monisme hilozoista (representat, per exemple, per Haeckel) posseeix també una certa afinitat amb ell. En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres. D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement absolut basat en el progressiu descobriment d’aquestes entitats i propietats; definides mitjançant categories abstractes i rígides, però, aquestes impedeixen (segons la mateixa crítica que d’aquest materialisme fa el marxisme) d’analitzar el caràcter canviant i dialèctic de tot el real. Per tal com alhora concep també l’home abstractament (segons una essència humana immutable i com a subjecte passiu d’unes constants anhistòriques), prescindint del conjunt de relacions històricament determinades que actuen a la societat, el materialisme del mateix L.Feuerbach fou criticat durament per Marx, bé que actualment hom intenta de recuperar l’humanisme feuerbachià per tal d’humanitzar el marxisme. Certes derivacions del mateix materialisme dialèctic no han deixat de caure, d’altra banda, en una determinisme materialista (economicista, polític, etc).
m
Filosofia