El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902. El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà (1909). Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca. Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller. Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos.