Mateu Fletxa

el Vell (snom.)
(Prades, Baix Camp, ~1481-1485 — Poblet?, Vimbodí, Conca de Barberà, 1553)

Compositor.

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525. Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València. El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella. Des del 1544 exercí la màxima responsabilitat musical de la capella de les infantes Maria i Joana, germanes de Felip II, al castell d’Arévalo, càrrec que abandonà el 1548 arran del matrimoni de la primera d’elles amb Maximilià II d’Àustria.

La seva producció musical destaca pel cultiu del gènere de l’ensalada. El seu nebot Mateu Fletxa, el Jove, en publicà l’única col·lecció que es coneix d’aquest compositor: Las ensaladas de Flecha, maestro de capilla que fue de las serenissimas infantas de Castilla (Praga, 1581). Algunes de les ensalades més representatives de Fletxa són, entre d’altres, El Fuego, La Bomba, La Justa, La Negrina, La guerraEl jubilate i La Viuda. La major part són escrites a quatre veus, i reflecteixen el gust cortesà de l’època, a mig camí entre la música culta i popular, amb constants citacions de diversa procedència. Algunes d’aquestes peces s’han conservat, a més, en diverses fonts manuscrites posteriors. Degueren gaudir d’una gran popularitat, perquè molts autors d’aquella època en feren adaptacions o les citaren en les seves obres. Cal destacar-ne les versions per a veu i acompanyament dels violistes de mà Enríquez de Valderrábano, Diego Pisador i Miguel de Fuenllana, com també una missa paròdia escrita per Cristóbal de Morales. Escriví així mateix diversos villancicos a tres i a quatre veus que mostren una tècnica contrapuntística notable, i se li n’han atribuït altres d’anònims del Cançoner d’Uppsala, conegut com Cançoner del duc de Calàbria, del 1556. Un d’ells, Què farem del pobre Joan?, que fou transcrit per a veu i viola de mà, és un dels pocs exemples del repertori renaixentista ibèric amb el text en català. També se li atribueix una composició litúrgica i un miserere a quatre veus en fals bordó.

Durant els anys que hom en descobreix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de músics hispànics i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Obra

Las ensaladas de Flecha, maestro de capilla que fue de las serenissimas infantas de Castilla, conté les 8 ensaladas de Fletxa: El Fuego, La Bomba, La Negrina, La Guerra, La Justa, La Viuda, Los Chistes, Las Cañas (publ 1581); 2 ensaladas inac. (La Caça ; El Toro); Cantate, o dança d’espadas (ensalada perduda); 8 villancicos

Bibliografia

  1. Anglès, H.: Matheo Flecha: Las Ensaladas, Biblioteca Central, Barcelona 1955
  2. Gómez, M.C.: Matheo Flecha (1481?-1553?): La viuda, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992
  3. Fletxa, Mateu [El Vell] \ Anglès i Pàmies, Higini: Las Ensaladas (Praga 1581), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1954
  4. Querol i Gavaldà, Miquel: Las Ensaladas de Mateo Flecha el Viejo, ca. 1481-1553: estudio histórico-técnico de este género musical. Discurso leído en catalán en la sala de actos de la delegación del Consejo..., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1980
  5. Fletxa, Mateu [El Vell] \ Gómez i Muntané, Maria del Carme: La viuda (Ensalada), Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992