Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569. Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans. Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles: De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis... a Leone Ostiensi conscriptum (1616). Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V (1610).