Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial. Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Montision i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença. Fou professor d’història de Mallorca (després, catedràtic) i de paleografia del seminari (1898) i arxiver diocesà (1899). El 1901 fou nomenat canonge de la seu de Mallorca i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi.
Centrà els seus estudis en la història de Pollença, de diferents monestirs i d’institucions religioses illenques. Entre aquests destaquen: El santuario de Nuestra Señora de la Victoria de Alcudia (1895); Historia de Pollensa (1897-1906, 3 vol.); Nuestra Señora de Costitx (1897); Nuestra Señora de la Salud del pueblo de María (1898); Programa de Historia de Mallorca (1899); Descripción histórica, topográfica y artística de la imagen, colegio y santuario de Lluch (1899); El Seminario Conciliar de San Pedro (1900); Orígens del cristianisme en l’illa de Menorca: fases per que passà fins la invasió sarrahina (1900); Restauración de la Catedral de Mallorca (1907); Monografía histórica del Santo Cristo de Manacor (1914); Historia del Santuario y colegio de Nuestra Señora de Cura en el Monte de Randa (1915), i El Castillo del Rey o de Pollensa, Los castillos roqueros de Mallorca (1952).
Publicà també el recull de poemes en llatí —traduïts al català per Llorenç Riber— Carmina (1905). Col·laborà en La Almudaina, BSAL i Mallorca, entre altres publicacions. És fill il·lustre de Pollença, on té un carrer dedicat.