Estudià peritatge a l’Escola Industrial de Màlaga i posteriorment, a l’Escola de Periodisme. El 1939 començà a treballar a Radio Nacional a Màlaga. L’any 1945 s’instal·là a Madrid, i esdevingué cap del Departament de Realització d’emissores i, des del 1954, cap d’emissions de Radio Nacional de España. Fou la veu més popular de la ràdio sota el franquisme, estretament vinculada a les retransmissions de futbol i taurines i als reportatges de Noticiarios y Documentales Cinematográficos (NODO), ja que entre els anys 1947 i 1971 fou redactor locutor de NODO, que dirigí entre el 1974 i el 1976. També treballà per a RTVE des del començament de les emissions de televisió. L’any 1971 fou elegit procurador a corts pel terç familiar. Fou guardonat, entre altres distincions, amb la Creu de Cisneros al mèrit polític, la Creu de l’orde d’Alfons X el Savi al mèrit militar, la Medalla d’Or al mèrit en el treball, cinc premis Ondas i el Premio Toda una Vida de l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión de España (2000).