El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents. Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova. Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó; guanyà la batalla de Rialb (1838). El 1839 s’exilià a França. Fou diputat per Gandesa el 1871.