Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI. Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs. Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia (1469). En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia (1463), Moldàvia i Valàquia (1467) i Sèrbia (1482). Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de Viena (1485) i de l’Estíria (1486).
Fou una figura brillant, avançat per a la seva època; tendí, però, al despotisme. Administrador eficient, reorganitzà la justícia, fundà una nova universitat, frenà el poder de la noblesa i protegí els camperols. Fou un gran humanista i un apassionat de les lletres i les arts, i afavorí a Hongria un veritable renaixement artístic i cultural; fundà la cèlebre biblioteca Corvina i participà personalment en nombroses activitats culturals.