Residí a València des que tenia un mes. Escriví poesia, tant en castellà: Camino del cántico (1949), Aleluya (1952, premi València de Poesia), Canción de Navidad (1965), Un fulgor que se apaga (1981) i Irrepetible alondra (1996); com en català, Altíssim regne (1965, premi València de Poesia) i Lloc per a esperança (1975, premi Ausiàs Marc de Gandia). Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia (Caixiña de música, 1971, i Dou fe, 1994) en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega.