matroide

m

Matemàtiques

Estructura algèbrica consistent en un conjunt E i un conjunt S de parts no buides de E que satisfan: tot singletó de E pertany a S .

Si X ∈S, aleshores tota part Y no buida de E inclosa en X pertany també a S; i, per a tota part A de E, si X i Y són dos elements de S continguts en A i maximals, aleshores card X = card. Y. La teoria de matroides fou introduïda per Withney el 1935 i ha experimentat un desenvolupament ràpid en ésser aplicada als espais vectorials i a la teoria de grafs.