Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris. El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats: estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies. Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques i històriques en general, fins al punt que el nom de maurí esdevingué un sinònim d’erudit. Entre els autors sobresortiren J-L.D’Achéry, J.Mabillon, B.de Montfaucon, E.Martène, T.Ruinart, F.De Lamy, J.Martianay, J.Garnier, P.Coustant, C.De La Rue, C.-F.Toustain, R.-P.Tassin, C.De Vic, J.Vaissette i molts d’altres. Els maurins estigueren greument complicats en la qüestió jansenista. Aquesta congregació subsistí fins al temps de la Revolució Francesa.
m
Cristianisme