Agregat de filosofia (1942), participà en la Resistència i col·laborà (1947) amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó. Autor teatral (Les incendiaires, 1945; Maguelonne, 1950; Les albigeois, 1955, entre altres peces) i de novel·la: Une fille pour l’été (1952) i Le tiers des étoiles (1972), és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses: convertit al catolicisme (1965), se separà del grup gaullista (1966) i fou redactor del “Nouvel Observateur”. Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novel·la La perte et le fracas (1971). Tingué una gran ressonància la novel·la-reportatge sobre una vaga, Les paroissiens de Palente (1974). Les darreres obres foren de tema religiós i polèmic: Ce que je crois (1975), Dieu est Dieu, nom de Dieu (1976) i Deux siècles chez Lucifer (1978).