Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis. El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne (Musée National d’Art Moderne, París). Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans. Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà (1919), amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré. Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en considerar el quadre com ‘una superfície plana recoberta de colors reunits en un cert ordre’. Il·lustrà llibres d’autors simbolistes i catòlics i féu murals (Théâtre des Champs-Élysées, París 1912), sovint religiosos. Publicà Histoire de l’Art Religieux (1939), i els seus escrits crítics foren aplegats en Théories (1912) i Nouvelles Théories (1922).