Maurice Maeterlinck

(Gant, 29 d’agost de 1862 — Orlamonde, Provença, 6 de maig de 1949)

Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa.

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència: Les serres chaudes (1889) i Douze chansons (1896); en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons (versió de Magí Sandiumenge). En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes: estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu. Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine (1889) i s’accentuà amb L’intruse (1890; versió catalana de Pompeu Fabra), Les aveugles (1890), Les sept princesses (1891; versió catalana de Massó i Ventós), Pelléas et Mélisande (1892; musicat per Debussy, 1902), La mort de Tintagille (1894) i Intérieur (1894). A partir del 1896, la lectura de Ruysbroeck i Novalis, entre altres, accentuà el seu pessimisme i el menà a l’acceptació de l’adversitat a través de la contemplació de la natura; això es reflecteix en els drames posteriors a aquesta data (Soeur Béatrix, 1901; versió catalana de Massó i Ventós; fou convertit en òpera per Antoni Marquès el 1924, sobre una versió castellana i estrenada al Liceu; Monna Vanna, 1902; L’oiseau bleu, 1909; Le bourgmestre de Stylmonde, 1919; versió catalana de S.Vilaregut), en els seus estudis d’història natural (La vie des abeilles, 1901; versió catalana de Cecili Gasòliba; L’intelligence des fleurs, 1907; versió catalana de Jaume dels Domenys; La vie des termites, 1926; La vie des fourmis, 1930) i en els seus assaigs filosòfics, impregnats de misticisme (Trésor des humbles, 1896; La sagesse et la destinée, 1898). Obtingué el premi Nobel de literatura el 1911. El grup de L’Avenç introduí i propagà la seva obra a Catalunya. La representació de La intrusa (1893) en una festa modernista de Sitges tingué un gran ressò. Un altre èxit fou l’escenificació d'Interior (1900) per part del Teatre Íntim d’Adrià Gual. L’Avenç publicà, a més de La intrusa, Quinze cançons (1904), Les set princeses i Sor Beatriu (1912).