Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València. Fou regidor i alcalde (1902) de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana (1905).
Col·laborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau.
Escriví poesia —Espurnes. Poesies amoroses (1888)—, novel·la —La creu del Tort (s. d.)— i drames en vers —L’incendi de Manresa (1890) i Un màrtir de Puigcerdà (1895)— i en prosa —La redimida (estrenada el 1897) i Vida nova (1915)—.
Publicà també La Exposición Manresana de 1901 (1902) i Endemias de ciudad. Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa (1915).