Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco. Col·laborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions. Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista. Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició. Cal remarcar els dos telons panoràmics (80 m i 100 m) que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R. Wagner. També és considerat obra de valor artístic nacional el seu teló curt, que representa l’interior de la sagristia del convent de Sant Sulpici, per raó de les seves qualitats cromàtiques i la seva reeixida perspectiva, que fa la impressió de poder penetrar-hi. Hom instal·là a l’entrada de l’escenari del Liceu una placa de marbre en homenatge a ell (que passà allà assegut moltes representacions). Entre les seves decoracions poden esmentar-se Sansón, El pati blau, Els Pirineus, Maria Magdalena, Les monges de Sant Aimant, Jesús de Natzaret, Lohengrin, Fra Garí, Carmen, Luisa, Manon, Los dineros del sacristán i Don Gil de las calzas verdes.
Escenografia de Maurici Vilomara i Virgili
© Fototeca.cat