Maximilià I

(Wiener Neustadt, 22 de març de 1459 — Wels, 12 de gener de 1519)

Maximilià l

© Fototeca.cat

Arxiduc d’Àustria, rei de romans (1486-93) i emperador romanogermànic (1493-1519).

El matrimoni amb Maria de Borgonya (1477) augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais. Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms (1495) feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt; també feu aprovar la creació d’un impost (gemeine Pfennig, ‘diner comú’) per tal de sufragar les necessitats imperials. Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi: la cancelleria àulica (Hofkammer). Amb la cambra imperial de justícia estengué el dret romà a territoris més i més extensos. Bé que no reeixí del tot a reforçar el poder imperial, fou, tanmateix, l’autèntic fundador de l’estat austríac. En política exterior intentà la submissió dels cantons suïssos, la independència dels quals hagué de reconèixer pel tractat de Basilea (1499). La seva actitud respecte a la guerra d’Itàlia es caracteritzà per un desig d’intervenció, que la majoria de les vegades no pogué concretar, a causa de la migradesa dels seus efectius militars. Això no obstant, pel tractat de Noyon (1516) incorporà als seus estats Trieste, Fiume i una part del Friül. Els matrimonis foren l’èxit més espectacular de la seva política: el casament del seu fill Felip el Bell amb Joana, filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella, el del fill d’aquest, Joan, amb la seva filla Margarida, i el matrimoni, concertat per ell, el 1515, del seu net Ferran amb Anna, filla del rei Ladislau VII de Bohèmia i d’Hongria.