Maximilien de Robespierre

(Arras, Artois, 6 de maig de 1758 — París, 28 de juliol de 1794)

Polític i revolucionari francès.

Exercí d’advocat a Arras (1781), on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals (1789). Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia. La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l'Incorruptible. Fou president del club dels Jacobins (1790), l’evolució democràtica del qual impulsà decididament. S'oposà a la política bel·licista dels girondins, que creia perillosa sense haver consolidat l’obra revolucionària a l’interior del país, i acusà La Fayette de cercar el poder absolut. Després de les jornades de l’agost del 1792, augmentà la seva influència i esdevingué un dels dirigents principals de la Comuna de París. Elegit diputat a la Convenció, dirigí, juntament amb Danton i Marat, la política dels jacobins. Fou partidari de l’execució de Lluís XVI, de l’eliminació dels girondins i de la creació del Comitè de Salvació Pública, del qual fou el màxim dirigent. En satisfer bona part de les reivindicacions dels sans-culottes, obtingué llur suport, que li permeté d’exercir un poder absolut. Impulsà mesures revolucionàries radicals, dominà les insurreccions contra la revolució, conjurà el perill exterior i instaurà el culte a l’Ésser Suprem. Aprofità la lluita de faccions entre els revolucionaris extremistes per a eliminar qualsevol oposició a la seva política, i envià Hébert i Danton a la guillotina. Passats, però, els moments de perill, que podien justificar les mesures excepcionals, la seva actuació autoritària li féu perdre el suport popular i no pogué evitar d’ésser detingut durant el cop d’estat del 9 termidor, que ell havia provocat amb les seves amenaces. Malgrat ésser momentàniament alliberat per les forces insurrectes de la Comuna de París, li mancà decisió i, en ésser novament detingut, intentà de suïcidar-se. Fou guillotinat, juntament amb Saint-Just i d’altres dirigents jacobins, el 10 termidor (28 de juliol). Amb la seva execució, la burgesia moderada recuperà el control del procés revolucionari (Reacció termidoriana), que havia passat a mans dels radicals. La vinguda d’un Robert (o Roberts) Pierre a Perpinyà, a la tardor del 1791, per tal d’introduir al Principat propaganda revolucionària i una traducció al català de la constitució francesa, ha fet suposar a alguns historiadors que Robespierre en persona hauria pres part en la campanya per a atraure's els catalans a la Revolució Francesa. Emili Vigo ha demostrat la impossibilitat d’aquesta estada de Robespierre a Catalunya.