Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid. El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona. El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà. Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales (1956-61). Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 1:50 000. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director de l’Instituto Lucas Mallada del CSIC.