El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes. En un meandre hom remarca: la riba còncava, generalment abrupta, i la riba convexa, de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle, espècie d’istme en la part més estreta del lòbul. En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport. L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a fer-lo desaparèixer. En tots dos casos es forma una mena de llac temporer provisori al llarg del corrent (braç mort, oxbow, etc.).
La formació d’un meandre suposa l’existència d’un cert equilibri entre la potència erosiva (en funció del pendent, del cabal i de la càrrega) i l’existència de les ribes (en funció de la duresa relativa dels materials). Hom distingeix els meandres de plana al·luvial (anomenats també, erròniament, divagants o lliures) i els meandres encaixats o de vall. Els meandres poden produir l’acumulació de sediments amb unes fàcies característiques que permeten l’estudi de la sedimentologia.