La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII. Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga. Kepler descobrí la forma el·líptica de llurs òrbites (1609), i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal (1687), revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre. Al començament del s XIX (W.Herschel, 1803) la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser aplicada al moviment mutu dels estels dobles. El mateix Herschel descobrí el desplaçament del sistema solar enter cap a la constel·lació d’Hèrcules. Més tard (F.G.Bessel, Struve), hom començà a estudiar els moviments dels estels, i després (E.Hubble, 1929), el de les galàxies. Regnà sola la mecànica celeste de Newton fins a la novel·la teoria de la gravitació concebuda per A.Einstein el 1919, que explica l’únic fenomen de mecànica celeste en desacord amb la de Newton, és a dir, l’avançada del periheli de Mercuri de 43’ cada segle. En el terreny experimental, l’observació dels moviments astrals recolza principalment, encara avui, sobre els instruments òptics, com la ullera (Sol, planetes i satèl·lits) i el telescopi (estels, galàxies), amb focus proveïts de films fotogràfics o d’interferòmetres. Cal esmentar també els radiotelescopis, que reben les ones electromagnètiques emeses pels astres. L’hipotètic moviment d’allunyament de totes les galàxies respecte al sistema solar es dedueix de l’espectre de la llum galàctica, el qual es troba desplaçat cap al vermell (desplaçament cap al vermell), tant més com més la galàxia s’allunya (llei de Hubble). En la mesura que resta vàlida la relació de Doppler-Fizeau i que al llarg de distàncies tan enormes la velocitat o l’energia de la llum no es modifiquin, l’allunyament de Hubble pot ésser conjecturat. D’altra banda, ja només pel que fa a la Via Làctia, el problema d’un referencial de Galileu per als moviments resulta molt difícil.
f
Astronomia