Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs. L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants. També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i que pels seus alts valors (50 dobles, 100 ducats a Saragossa en temps de Carles I) no eren destinades a circular. L’exemplar únic de vint pacífics d’or fet batre per Pere de Portugal a la seca de Barcelona l’any 1466 n'és un exemple.
f
Numismàtica i sigil·lografia