Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra. Influí Rodin, de qui fou amic. Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art (1909). Obres: Conversa al jardí (1893), Yvette Guilbert (1894), Ecce puer (1906-07).