Es basa en el format MPEG de nivell 3 (anomenat MPEG Layer 3). Una vegada carregats en els reproductors d’MP3, s’obté una música de qualitat similar a la del disc compacte si les dades es guarden en uns 128 kbps (64 kbps per canal monofònic). Fa servir un banc de filtres per a avaluar l’energia en diferents bandes freqüencials, i no codifica aquelles bandes en què el nivell del senyal és negligible en comparació amb el soroll. La codificació és del tipus Huffman, que assigna menys bits als valors del senyal mostrejat més freqüents, amb la finalitat de comprimir el senyal. La seva aparició a internet provocà denúncies per part de les empreses discogràfiques sobre els drets de propietat intel·lectual de la música, ja que alguns proveïdors (proveïdor d'internet) facilitaven la distribució gratuïta de música en aquest format. Si els tribunals d’apel·lació confirmen les primeres sentències dictades als EUA, podria obligar al tancament d’alguns portals d’internet.