medicina aeronàutica i espacial

f
Medicina

Especialitat de la medicina ambiental que té per finalitat de prevenir o de tractar els trastorns que poden presentar-se com a conseqüència de la incursió humana a l’espai exterior.

En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”.