La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres. Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie. Considera també que hi ha un desajustament entre el disseny fisiològic humà i els nous aspectes ambientals, com per exemple en l’alimentació, on l’exposició del cos humà a un medi on abunda el que abans era escàs, com el menjar ric en greixos, és molt recent. Aquests nous aspectes ambientals, combinats amb els instints que originalment anaven encaminats a produir accions que milloressin l’èxit reproductor de l’espècie humana, poden provocar malalties i una mort prematura, com els infarts de miocardi. No hi ha cap cos normal ni cap genoma normal, sinó que qualsevol cos és un cúmul de compromisos encaminats a optimitzar l’èxit reproductor, com també ho és l’envelliment. L’interès genètic guia les accions individuals, fins i tot si aquestes accions perjudiquen la salut i la longevitat de l’individu format per aquests mateixos gens. Els símptomes d’una infecció poden beneficiar el patogen, l’hoste, tots dos o cap dels dos, depenent de la història evolutiva comuna entre el patogen i l’hoste. Tota malaltia necessita una explicació mèdica relativa al fet que alguns individus es vegin afectats i altres no, i una explicació evolutiva sobre la vulnerabilitat dels membres d’una espècie.
f
Biologia
Medicina