La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial: no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques. D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina. Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics (sovint denominats avui psicofisiològics) són, entre altres, els següents: manifestació clara d’un dolor físic localitzat, exacerbació dels símptomes físics a causa d’un augment o una tensió emocionals, caràcter crònic, tendència pròpia de qualsevol d’aquests desordres a estendre's a d’altres, diferenciació sexual important, etc. Entre les malalties que tenen un notable component psicosomàtic es troben l’úlcera pèptica, l’asma i la migranya.
f
Patologia humana