medul·la òssia

moll, moll de l’os
f
Anatomia animal

Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.

L’estructura de la medul·la òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics. El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma. L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèl·lula anomenada cèl·lula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cel·lulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes. La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació. La medul·la òssia representa del 3,4 al 5,9% del pes total del cos, i ocupa 70 ml en els nounats i 400 en els adults; en els nens és roja i activa en la seva totalitat, i en els adults només ho és en el 50%, bé que pot ésser activada. La involució funcional és un fet, i ha estat estudiada. Per punció d’un os i aspiració del contingut hom obté medul·la òssia, l’examen macroscòpic i microscòpic de la qual permet de veure'n, a grans trets, la proporció mieloeritrocítica. Aquesta proporció és, en els nounats, d’1,85 a 1, en els nascuts de dues setmanes d’11 a 1, fins a vint anys de 2,95 a 1, i en els adults de 3,4 a 1. És important de retenir les proporcions percentuals dels tres grups fonamentals que constitueixen el mielograma. L’estudi de la medul·la òssia és important en les malalties de la sang, perquè orienta amb vista a un possible fracàs de la sèrie eritropoètica, mielopoètica o cariopoètica, o perquè indica la presència de cèl·lules anormals: leucèmies, plamocitomes, cèl·lules cancerígenes, etc.