Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch. Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica. Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats. El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a col·lapses de les plataformes de marge de conca. El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu (per exemple, un debris flow) acompanyat d’un corrent de terbolesa de grans dimensions. Hi ha abundants megaturbidites a les sèries flysch eocèniques del vessant sud dels Pirineus, en particular a les conques de Ripoll i de Jaca.
f
Geologia