Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític (3400-3100 aC). En temps de la dinastia XII (1991-1786 aC) pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia. El 1482 aC Tuthmosis III la destruí. Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna (1379-1362 aC) és citada de nou, com a ciutat estat. Fortificada per Salomó (961-932 aC), fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I (~930 aC), i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà. En època romana era coneguda com a legio. Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’edificis, entre els quals hi ha un santuari cananeu o bamah de vers el 1900 aC.