Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs, del qual fou un líder notable. Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions (1909) i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà (1913). Gran visir (1917-18) i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici (1918) es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni.