Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755; a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys (1757-59). És autor de la Tragèdia fructuosa de l’il·lustríssim màrtir sant Fructuós, drama al·legòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del popular; entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló.