Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura. Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi (1928). Col·laborà especialment en la Revista de Catalunya (1925-28), i també a La Publicitat, La Nau i Imatges.
Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée. Als anys vint publicà la biografia Josep M. de Sagarra (s. d.) i edità El teatre català anterior a Pitarra (1928), l’antologia Cançoner de Nadal (1935) i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscel·lània Verdaguer (1946). Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant Romà les Bons (Andorra) i l’altre a la Mare de Déu de l’Abellera, de Prades.
Fou secretari del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol, a l’estiu del 1936 ajudà a la sortida del país de milers de persones perseguides pels extremistes. S'exilià a la tardor del 1936 i s’establí a París, on s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics i es dedicà al món comercial del cinema.
Sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por (Le salaire de la peur, 1952, Henri-Georges Clouzot) i fou contractat per la Unifrance com a venedor de cintes franceses a Espanya, activitat que ell amplià venent-ne d’espanyoles a França.
Als anys seixanta, el poeta Felip Graugés en compilà una cinquantena de poemes dispersos en revistes i diaris, però no s’arribaren a editar.