Fill de la ciutat que ell anomenà l’Atenes de Síria. Escriví una obra, Càrites, meitat en prosa meitat en vers, a la manera del cínic Menip (que també era de Gadara), i sembla haver estat un considerable polígraf i home d’estudi; però la seva fama li ve de la composició d’una antologia de poetes epigramàtics, la Corona, al proemi de la qual apareixen les seves opinions sobre quaranta-quatre poemes anteriors que després integren, amb gairebé una vintena més, la dita antologia, base de l’anomenada Antologia Palatina.
La poesia de Meleagre és predominantment eròtica, homosexual i heterosexual, però cal considerar més reeixits alguns dels epigrames dedicats a dones, en especial a Zenòfila i a Heliodora. Malgrat la mesura de la forma emprada, el plaer és com un doll incontenible en els seus versos.