Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental. L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion (1762), de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre J.A.Benda. Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment. La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà. Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà: Cristina o el triunfo del talento (1832), Lucinda o lo naltural (1833) etc. La catalanització del gènere fou tardana, i es produí quan ja havia perdut crèdit: Digna de Déu (1866) i Mistos (1866), de Joaquim Asensio d’Alcàntara, i Misteris del mar (1867), de Josep Vancells i Marquès, són els exemplars més notables.
m
Música
Teatre