Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura (1902-03). El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques. Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917. Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera. Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata. Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del 1934. Empresonat a Madrid el juliol del 1936, fou mort durant els esdeveniments del mes següent.